30 de outubro de 2008

Barre, barre, bardeirico !



Retratos de Carlos Ferreira, Sendin, Feira de ls Grazes, Outubre de 2008


Todos ls anhos an Sendin, na feira anual de l Grazes que ye questume fazer-se na fin de l més de Outubre, tradecionalmente ne l die 30 anque este anho la data tubisse passado a ser na redadeira fin de sumana de l més, hai giente que ben a amostrar burricos mui bien purparados i albardados, alguns deilhes cun alforjas chenas de bardeiros, uns feitos cun milho, outros cun galhicos de gingeira, cumo puoden ber nestes trés retratos que fúrun tirados por Carlos Ferreira, sendinés cumo you, na praça, delantre de la eigreija.
Ye un acuntecimiento essa feira anual: ye ralo ber hoije an die tantos burricos na praça de la nuossa bila, assi tan bien purparados. Ye cumo se fusse die de fiesta para eilhes !

Mas falemos tamien de ls "bardeiros" que siempre serbírun i inda sírben para barrer las prieças de casa ou até las rues; tamien se diç "baleios" i sírben para "baliar", dues palabras que se parécen muito cun "balai" i "balayer", dambas dues francesas, cun sentido eiquibaliente a essas dues de l Mirandés. L que amostra bien que la çtáncia que puode haber antre las lhénguas ye por bezes menos grande que l que un pensa.

Mas l que ye que le podemos dezir a esses bardeiros sendineses ou até mirandeses, a cada un deilhes ?
Quien sabe até se un nun mos bai a respunder...

- “Barre, barre,
Bardeirico!
Se barres bien
Bás pa Sendin.
Se barres mal
Bás pa l Seixal !”

- “Nó, nó!, diç l bardeirico,
nas alforjas dun burrico,

L que me bal
Ye l Barrocal ,
L Rosal
I l Çaramal .

Mas tamien este animal
Que nun lhieba nada a mal
I beila siempre ne l arraial,
De l Anho Nuobo al Natal.

Todo esto ye normal,
Nesta aldé de Pertual !
Dai-me anton un rial
Porque bien sei l que bal !”


N.B. L Barrocal, l Rosal i l Çaramal son chamadeiros de l termo de Sendin cumo talbeç de outros lhugares de las tierras de Miranda i tamien de Pertual.

22 de outubro de 2008

Arble-Naranjeira



















Quiero dezir-bos que nun fui an Zenízio que you coinci esta arble, la sue frol i l sou fruito.
Nun las habie, nien sei s’agora las hai. Cumequiera nó. Cuido que ten haber cul sítio, aqueilha tierra ye mui praina, sien sierros nien lhadeiras para haber fundeiros adonde haba amornadeiros queilhas gústan muito. Debe ser ua arble que quier muitos mimos de l tiempo, l termo de Zenízio ye bentaneiro.
Digo you.
Mas you coinci-las, mie abó de las saias, Flesbina, ouferecemos muitos fruitos, nun sei cumo fazie, mas de beç anquando alhá benien naranjas.
Miu pai tubo ua baca que le chamaba naranja.

20 de outubro de 2008

La fiesta de l caracol

Pintura birtual de Manuol Bandarra



Bai ua fiesta d’arromba
pula aldé de ls caracoles
uns jógan a ber quien zomba
outros cómen uobos moles

hai un que toca la gaita
outro caixa culs cornicos
ua lezma toca fraita
las conchas son ls bumbicos

todos gústan de beilar
la balsa i l repasseado
apuis pónen-se a cantar
anriba dun trabiado

l caracol fogueteiro
bota çcargas fuogo preso
siempre ampeça cun morteiro
i ten l lhume siempre aceso

ye meia nuite passada
quando ampeça l rock an roll
música mui anjeitada
pa l beilar dun caracol

d’hora an hora todo para
a comer mui buns manjares
uns colgados dua bara
outros presos an guelhares

mas l melhor de la fiesta
son las belozes corridas
ténen todos tanta priessa
qu’hai siempre falsas partidas

Ye solo a la purmanhana
ye solo al rumper de l sol
que s’acaba tan galana
festica de l caracol.

13 de outubro de 2008

L RIU

L RIU
L riu
-"Tenes friu? Bai al riu,
Q'alhá stá tou tíu.
Cun la manta cagada
I l culo al friu..."