Mostrar mensagens com a etiqueta Sendin. Mostrar todas as mensagens
Mostrar mensagens com a etiqueta Sendin. Mostrar todas as mensagens

5 de abril de 2009

O EMBUSTEIRO

L AMBUSTEIRO

Un home doliente i de poucos haberes prometiu a ls diuses, sacraficar-les cien buis se l salbássen de la muerte. Querendo poner a la proba l doliente, ls diuses ajudórun-lo a recubrar la salude, i l home lhebantou-se de la cama. Mas cumo nun tenie ls cien buis, fizo-los cun sebo i lhebou-los a sacraficar a un altar, dezindo:
-Eiquí teneis, oh diuses, la mi oufrenda!
Ls diuses decedírun tambien anganhar l ambusteiro, i mandórun-le un suonho que l mandaba deregir-se a la borda de l mar, adonde ancuntrarie mil monedas de prata.
Nun podendo contener la sue alegrie, l home corriu a la praia, mas alhí caiu en las manos de uns piratas que lhougo l bendírun. I fui assí que ancuntrou las mil monedas de prata.


Quien trata de anganhar, acaba anganhado.

18 de março de 2009

LA ÁGUILA I L SCARABEILHO

Staba ua lhiebre sendo perseguida por ua águila, i bendo-se perdida pediu ajuda a un scarabeilho, para que la salbara. L scarabeilho pediu a la águila que perdonara a la sue amiga. Mas la águila, çpreziando la ansegnificancia de l scarabeilho, comiu la lhiebre na sue preséncia.
Zde anton, buscando bingar-se, l scarabeilho ouserbaba ls lhugares adonde la águila ponie sous uobos, i fazendo-los rodar, atiraba-los abaixo.
Bendo-se la águila scamugida de l lhugar para adonde quiera que fuora, recurriu a Zeus pedindo-le un lhugar seguro para poner ls sous uobos. Zeus oufreciu-le que ls ponisse ne l sou regaço, mas l scarabeilho, bendo la tática scapatória, fizo una bolica de barro, bolou i deixou-la caer subre el regaço de Zeus. Este lhebantou-se para sacudir aqueilha sujidade, i deitou por tierra ls uobos sin dar de cuonta.
Zde anton, las águilas nun pónen uobos ne l tiempo an que sálen a bolar ls scarabeilhos.

Nunca çprézies l que parece ansigneficante, puis nun hai ser tan fraco que nun puoda fazer-te danho.

23 de janeiro de 2009

Deixai passar la banda !

Bien sei quien manda,
an Miranda :
Fernanda mas tamien Armanda.
Deixai passar la banda !

I quien decide, an Sendin:
Balentin i Bajamin...
Mas tamien, sei esso bien:
L miu perrico Çarafin* !

Este chama-se Rantanplan, pul menos nas bersones an francés
de las bandas zenhadas an que l heirói ye un cow-boy chamado Lucky Luke...

* An tiempos, quando miu pai era garoto an Sendin, ne ls anhos quarenta i cinquenta, tenie, el mais l sou armano Abílio dous anhos mais bielho, un perrico chamado Çarafin, “spierto que you sei alhá !”, subretodo para caçar lhiebres i coneilhos, até nas arribas de l Douro, i de que oubi falar mais dua beç, até an França... Se soubisse que inda hai hoije decendientes desse Çarafin nessas aldés i tierras de Miranda, inda era capaç de me deixar catibar you tamien ! Quien sabe ?!
Se un die me calhar tener un perrico, tenerá que se chamar Çarafin !


30 de outubro de 2008

Barre, barre, bardeirico !



Retratos de Carlos Ferreira, Sendin, Feira de ls Grazes, Outubre de 2008


Todos ls anhos an Sendin, na feira anual de l Grazes que ye questume fazer-se na fin de l més de Outubre, tradecionalmente ne l die 30 anque este anho la data tubisse passado a ser na redadeira fin de sumana de l més, hai giente que ben a amostrar burricos mui bien purparados i albardados, alguns deilhes cun alforjas chenas de bardeiros, uns feitos cun milho, outros cun galhicos de gingeira, cumo puoden ber nestes trés retratos que fúrun tirados por Carlos Ferreira, sendinés cumo you, na praça, delantre de la eigreija.
Ye un acuntecimiento essa feira anual: ye ralo ber hoije an die tantos burricos na praça de la nuossa bila, assi tan bien purparados. Ye cumo se fusse die de fiesta para eilhes !

Mas falemos tamien de ls "bardeiros" que siempre serbírun i inda sírben para barrer las prieças de casa ou até las rues; tamien se diç "baleios" i sírben para "baliar", dues palabras que se parécen muito cun "balai" i "balayer", dambas dues francesas, cun sentido eiquibaliente a essas dues de l Mirandés. L que amostra bien que la çtáncia que puode haber antre las lhénguas ye por bezes menos grande que l que un pensa.

Mas l que ye que le podemos dezir a esses bardeiros sendineses ou até mirandeses, a cada un deilhes ?
Quien sabe até se un nun mos bai a respunder...

- “Barre, barre,
Bardeirico!
Se barres bien
Bás pa Sendin.
Se barres mal
Bás pa l Seixal !”

- “Nó, nó!, diç l bardeirico,
nas alforjas dun burrico,

L que me bal
Ye l Barrocal ,
L Rosal
I l Çaramal .

Mas tamien este animal
Que nun lhieba nada a mal
I beila siempre ne l arraial,
De l Anho Nuobo al Natal.

Todo esto ye normal,
Nesta aldé de Pertual !
Dai-me anton un rial
Porque bien sei l que bal !”


N.B. L Barrocal, l Rosal i l Çaramal son chamadeiros de l termo de Sendin cumo talbeç de outros lhugares de las tierras de Miranda i tamien de Pertual.