20 de março de 2009

LA ÁGUILA DE ALA CORTADA I LA RAPOSA

Cierto die un home caçou ua águila, cortou-le las alas i soltou-la ne l curral junto cun las sues pitas. Pesarosa, l’águila, que fuora poderosa, amarraba la cabeça i passaba sien quemer: sentie-se cumo una raínha ancarcelada.
Passou outro home que la biu, agradou-se deilha i decediu cumpra-la. Arrincou-le las prumas cortadas i deixou-se-las crecer de nuobo. La águila, mal se biu cun las sues alas, alhebantou bolo i acaçou ua lhiebre para se la lhebar, en agradecimiento, al sou lhibertador.
Biu-la ua raposa i ampeçou a acunselha-la para mal deziendo-le:
- Nun le lhiebes la lhiebre al que te lhibertou, lhieba-la antes al que te acaçou; puis l que te lhibertou ya ye bueno sien agradecimiento. Percura antes agradar al outro, nun baia apanhar-te de nuobo i te corte, por i, las alas outra beç.-

Trata siempre cun respeito a tous bienfeitores, i por coutela manten-te loinje de ls malbados que dízen fazer l que ye melhor por cumenéncia.

Sem comentários: