14 de abril de 2008

Lápeç de Piedra



I dua peinha mi negra
Anterrada nun buraco
Saliu l lápeç i la piedra
Para apagar c’un farrapo.

Cun el screbie i riscaba
No quadradico sien quelor.
L lápeç éran los dedos
De l nuosso cumputador.

I fui l cotico yá rombo
Que un die me dixo assí :
Mesmo al screbir cun botones
Bás-te a acordar bien de mi.

Lápeç de Piedra


1 comentário:

Amadeu disse...

Sabes ua cousa á Lapeç de Piedra,

Lembra-se-me siempre de ti - quier dezir, de l lapezico de piedra cun que screbie quando andaba a scuola -,
quando beio aqueilhes telemobles que ténen un apuntador negro que parece mesmo un lapezico de piedra i que sustitui ls botones. I porqui se bei cumo un primo de l lápeç de piedra chegou a la era de ls telemobles i de ls cumputadores. Se calha tamien podies screbir subre este primo.